L' Àliga
És el ball més emotiu i solemne. L'únic de tots que no comença fins que a la plaça no hi ha un silenci total. Primer uns passos lents, després uns passos més ràpids endavant i darrera, i per últim, dona voltes sobre si mateixa. Poder estar just davant i ajupir-te esquivant la cua és el que tothom busca i pocs aconsegueixen.
2 comentaris:
Oh! my patum
Quin pinyo que es fot el tio quan comença a fer els passos laterals, jeje. sort que l'agafen!!
Els meus nens de 6è del cole d'Avià la ballen molt millor!!!jojojojojojo. Els hi he ensenyat jo! jajaja
Ferran.
Publica un comentari a l'entrada