"Si la teula cau, val més que fugis"

Un dia del 1982, mentre Lluís Junyent Vilaseca feia dissabte a cal Jaumet, una de les cases del nucli dels Manxons de Callús, va fer una troballa força interessant. En obrir un armari situat en un dels racons de la planta baixa, hi va trobar unes quantes teules velles. No era estrany perquè se n'utilitzaven, de tant en tant, per substituir les que es trencaven. Però una de les teules li va cridar l'atenció perquè tenia un dibuix gravat a sobre, i per això la va guardar com a record sentimental. La imatge gravada a la teula és una representació de la Immaculada Concepció de Maria.
Pere Ferrer Cardona, antic propietari dels Manxons, també va recuperar i guardar dues peces de la teulada dels Manxons. En una teula hi havia gravada la inscripció següent: "si la teula cau, més val que fugis. 1737"; i en l'altra un dibuix fet amb el dit sobre l'argila que sembla una flama o una fulla. La teula amb la inscripció, però, es va extraviar amb el pas del temps, i només s'ha conservat la segona.


Aquí hi haurà una de les teules

A partir d'avui, les dues teules gravades que es conserven del nucli dels Manxons, probablement d'origen medieval i que es va enderrocar al principi del 1992, quedaran exposades públicament com a béns mobles del patrimoni cultural del poble per iniciativa del Grup Callussenc de Recerca. La col·locació de les teules s'ha fet coincidir amb la festa de la Immaculada Concepció de Maria. Així, la que té gravada la imatge de la Mare de Déu, cedida pel seu propietari, Lluís Junyent, quedarà situada en una petita capella que s'ha obert a la paret d'una de les tines dels Manxons. L'altra, la que té un dibuix fet amb el dit i és donació dels germans Montserrat i Joan Ferrer Vilanova, es podrà veure a la planta baixa de l'Ajuntament, on ja es mostren dues teules gravades originals de l'antiga rectoria, que daten del 1796, i que ja van ser inventariades com a patrimoni cultural. Les quatre teules que es conserven, considerades coetànies, són peces ceràmiques d'argila cuita corbes, anomenades àrabs, fan més de mig metre de longitud i pesen uns tres quilograms.



El nucli dels Manxons
La tasca del Grup Callussenc de Recerca ha permès recuperar la història dels Manxons, que va ser un hostal situat al peu del camí de la sal, que fins a primera meitat del segle XIX pujava cap a Cardona pel marge dret del Cardener. Era un gran edifici, fet de tàpia, de planta rectangular amb un pati interior. Cal Mestret era la casa principal i i havia disset allotjaments més al seu voltant. Amb el temps, les estances es van convertir en humils cases de camperols i fou l'inici del nucli urbà de Callús. A mitjan segle XIX, però, la construcció de la carretera pel marge esquerre del riu va fer que s'hi traslladés el nucli, en detriment dels Manxons. Tot i així, els Manxons no va quedar buit fins que l'última família en va marxar el 1984. Quan es van enderrocar, el 1992, només en van quedar les tines.