Ja e arribat!!!
Em sembla que le cagat.
Bon relax.
Com dues gotes d'aigua.
Com podeu comprovar, vaig pujar!!!
Vem sortir quatre valents cap al cim, però la muntanya va posr la gent al seu lloc, com es habitual.
El sr. Ramon, cabezon com es ell, no va voler llogar crampons, resultat, mitja volta a la glaçera, l'Alfons no va veure clar el pas de mahoma i va decidir posar peu a terra, o més ven dit cul a terra, i de mi que dir, que practicament l'orgull de ser el president del CEC em va obligar a passar, ja que les meves cames es van paralitzar. No m'havia agafat mai tant fort a unes pedres, quin moment, només escoltava la gent rient-se de mi i una tremolor en el meu cos que no em deixava moure.
La baixada va ser passada per aigua, i algun membre de l'expedició va patir alguna caiguda sense conseqüencies.
El diumenge ens vem donar un mersecut bany despres de tanta tensió.
A la poxima que vingui més gent.